Freud i jo

Aquest article està dedicat a la figura històrica de Sigmund Freud. Un geni que ha passat a la història per implantar les bases de la Psicoanàlisi com a mètode terapèutic a finals del segle dinou i principis vint. Tot un innovador enfoc sobre la psique, amb l’objectiu de tractar pacients adults amb trastorns mentals. És per això que s'ha convertit en una de les persones més influents del pensament contemporani i conegut arreu del món com el pare de la Psicoanàlisi.

HISTÒRIA

Freud va néixer el 1856 a Freiberg- actualment Pribor (Moravia)- dins la República Txeca. Va ser el fill d'una família humil d’origen jueu que mantenia els costums de la comunitat al marge de la religiosa.

Per problemes econòmics la família va haver de marxar a la ciutat de Viena per buscar noves oportunitats, ja que el pare es dedicava a comercialitzar la llana i en aquella època el seu negoci no funcionava gaire bé. Tot i els problemes econòmics familiars, el jove Sigmund va poder ingressar a la Universitat de Viena per estudiar Medicina, no amb la intenció de dedicar-se a l´ofici sinó per conèixer l’ésser humà en profunditat i amb rigor científic. Mentre estudiava la seva carrera, va haver de suportar humiliacions pel seu origen jueu.

L'any 1881 va acabar la carrera de Medicina i del 1883 fins el 1885 va treballar sota la supervisió del neuròleg Theodor Meynert a l´Hospital General de Viena.

L’any 1885 va obtenir una beca per un viatge d'estudis a París durant 4 mesos aproximadament, amb el neuròleg més prestigiós del país, Jean-Martin Charcot. Amb ell va començar a comprovar els efectes del treball amb la hipnosi.

L’any 1886 es va casar amb Martha Bernays i va obrir una consulta privada com a neuropatòleg, per realitzar pràctiques en el camp de la neurosi i la histèria, utilitzant la tècnica de la hipnosi i la catarsi. Totes aquestes pràctiques estaven recolzades i supervisades pel seu mentor, Josef Breuer.

El tractament consistia en induir al pacient a un estat hipnòtic que al mateix temps li podia permetre recordar les circumstàncies prèvies a l’aparició de símptomes.

En acabar el tractament catàrtic, el pacient no millorava. El cas més destacat va ser el de la pacient “Anna 0”, que originalment es deia Bertha Pappenheim, que va acabar internada al psiquiàtric després que el tractament no acabes de funcionar.

Freud va veure que aquesta tècnica no acabava de funcionar amb els seus pacients. Va deixar d'utilitzar-la i va deixar de col·laborar amb Josef Breuer. Va començar a utilitzar la associació lliure com a tècnica per ajudar a alleujar els símptomes que mostraven els seus pacients. La base del treball era que les persones poguessin verbalitzar tot el que els hi passés pel cap en aquell moment. Freud utilitzava la interpretació com a base de la Psicoanàlisi.

Al 1923 li van diagnosticar un càncer al paladar, possiblement a conseqüència de la seva addicció al tabac. Tot i així, ell va seguir fumant i treballant. La malaltia es va perllongar durant setze anys, fins que el 23 de setembre del 1939, amb la salut molt deteriorada, va arribar el dia de la seva mort.

Principals elements de la psicoanàlisi

INCONSCIENT:

La principal contribució de Freud a la Psicologia va ser el concepte de l'inconscient. Freud defensava que el comportament d'una persona està profundament determinat pels seus pensaments, desitjos i records reprimits. Segons la seva teoria les experiències doloroses de la infància són apartades de la consciència i posen a formar part de l'inconscient. La Psicoanàlisi procura portar tots aquests records a la consciència per així alliberar-se de la seva influència negativa.

CONFLICTES INTRAPSÍQUICS (PRIMERA TÒPICA) O TEORIA DE FREUD:

Sigmund Freud va dividir el contingut de la psique en tres parts i va proposar tres conceptes que separa en tres instàncies psíquiques: l’allò, el jo i el superjò.

Segons la seva teoria, aquestes tres instàncies mantenen una lluita entre elles que es transformen en la nostra manera de pensar.

TRES INSTÀNCIES:

L’ ALLÒ: Seria la part més instintiva o impulsiva de l´ésser humà, seria com una pulsió primària que busca el plaer immediat.

EL JO: Busca constantment l’equilibri, és com un mediador entre la part més instintiva- que seria l´allò- i la part més repressiva- que seria el superjò. Tot això utilitzant els mecanismes de defensa com a eina d´equilibri entre les dues forces.

SUPERJÒ: És la instància psíquica que busca complir les regles morals. És com un fre que ens posem nosaltres mateixos.

PULSIÓ (SEGONA TÒPICA) O TEORIA DE FREUD:

La pulsió és un concepte fonamental de la Psicoanàlisis, junt amb l'inconscient per explicar la vida psíquica. Podríem dir que és com una força que porta a la persona a realitzar una acció determinada.

Sigmund Freud deia que les persones tenen dues pulsions: la de la vida (EROS) i la de la mort (THANATOS). Considerava que tot comportament humà està motivat per aquestes dues pulsions. Freud utilitzava la mitologia grega per definir aquestes dues forces.

PULSIÓ DE VIDA (EROS): Són aquells impulsos que motiven la nostra supervivència sense renunciar al plaer i a la sensació de benestar.

PULSIÓ DE MORT (THANATOS): Són aquells impulsos associats a la dissolució, que tenen tendència a destruir la vida i estan governats per la destrucció i l'agressivitat.

Freud amb aquesta nova teoria va voler evitar problemes dient que tot això no tenia res a veure amb els pares, associats als traumes infantils, ni amb la societat.

LLEGAT

El 1899 Freud va publicar el que es considera una de les obres més importants:

La interpretació dels somnis. Més endavant va publicar més llibres que van oficialitzar una nova disciplina per entendre la ment humana: la Psicoanàlisi.

El 1902 va crear l’Associació Psicoanalítica Vienesa coneguda com la Societat Psicològica del Dimecres. Entre els membres es trobaven Carl Jung i Wilhelm Reich que van ser uns grans divulgadors de la Psicoanàlisi.

RECOMANACIÓ

Si us agrada el cinema i voleu saber més sobre la vida de Sigmund Freud, us recomano una pel·lícula de l'any 1962 del director JOHN HUSTON anomenada: FREUD, pasión secreta, amb una gran actuació de l’actor Montgomery Clift.

Si podeu, eviteu veure la minisèrie de Netflix que es diu FREUD, ja que no és gaire fidel ni a la seva vida ni a la seva obra.

Bibliografía:

• Article escrit per Josep Gavaldà a National Geographic el 23/09/2019 "Sigmund Freud, el padre del psicoanálisis"

• Biografías y vidas "Sigmund Freud"