Com estan les teves finestres?

L’altre dia passejant per Mataró, ciutat on resideixo, em vaig trobar per casualitat i en un carrer poc il·luminat, una furgoneta i un cotxe calcinats. Observant aquesta imatge em va venir al cap la teoria de les finestres trencades, un estudi desenvolupat per James Q. Wilson i George Killing i supervisat per Philip Zimbardo, que vaig llegir fa un cert temps. Aquesta investigació tracta sobre la conducta de certes persones davant d’un fet concret, que una mica més a baix explicaré. Aquest estudi, realitzat per un equip d’investigació de la Universitat d´Stanford (EEUU) l’any 1969, és força interessant i va arribar a unes conclusions valuoses que vull compartir amb tots vosaltres, a veure què us sembla.

Resulta que aquest experiment va començar deixant dos cotxes en el mateix moment estacionats al carrer. Els dos models de cotxe eren exactament iguals, del mateix color, la mateixa marca, etc. Un dels cotxes es va deixar aparcat al Bronx, un barri conflictiu i molt perillós de la ciutat de New York sobretot als anys 70. L’altre vehicle es va estacionar a la ciutat de Palo Alto, una ciutat segura i tranquil·la d’alt poder adquisitiu dins l’estat de Califòrnia.

Resulta que els investigadors van comprovar que el cotxe estacionat al barri del Bronx, al cap de poques hores d’estar estacionat, va quedar bastant trinxat. Li van desaparèixer el motor, les llantes, les rodes, els retrovisors,... En definitiva, no van deixar rastre del cotxe en poc temps. En canvi, el cotxe aparcat a la localitat de Palo Alto al cap d’una setmana estava exactament igual, sense cap senyal de vandalisme.

Podem arribar a la senzilla i fàcil conclusió que els desperfectes del cotxe del Bronx estaven relacionats amb la pobresa i la delinqüència d’un barri conflictiu.

Què van decidir fer els investigadors de l’experiment?

Per anar més enllà, els investigadors van decidir trencar un dels vidres del cotxe estacionat a Palo Alto. Sabeu que va passar? Que es va repetir el mateix procés que va passar amb el cotxe del barri del Bronx: al cap de poques hores el cotxe va quedar completament destrossat i saquejat.

La pregunta que es van fer els investigadors va ser: Com és que un vidre trencat ha fet detonar la violència cap el cotxe, fins arribar a deixar-lo sense pràcticament res?

Van arribar a la conclusió de què la irracionalitat de certs actes té més a veure en com reaccionen les persones davant d’un objecte, en aquest cas un cotxe, que dona la sensació d’abandonament, deixadesa i despreocupació i que es pot fer amb ell el que es vulgui, ja que sembla que les persones no veuen els límits.

A partir d’aquí el dos investigadors, James Q Wilson i George Killing, realitzant més experiments en aquesta direcció van desenvolupar la teoria de les finestres trencades, que senzillament diu: Hi ha persones que quan veuen una finestra d’un edifici trencada i comproven que no es repara, al mateix temps el mateix edifici està enviant un missatge a la gent: Aquí ningú cuida aquest edifici, això està completament abandonat.

Quina reflexió podem arribar a fer si traslladem aquesta teoria a la nostra vida personal

QUANTES FINESTRES TRENCADES HI HA DINS LA NOSTRA VIDA?

Si fem un recorregut per la nostra vida des dels nostres inicis, quines persones del nostre entorn o nucli familiar van ser les primeres que ens van trencar les finestres des d’un lloc inconscient? Aquesta era l’única manera de relacionar-se amb aquestes persones? Estem disposats a que ens trenquin més finestres per tenir un mínim de contacte? Com ens han pogut arribar a afectar les finestres trencades en les nostres relacions personals en el transcurs de la nostra vida adulta? Tenim dificultats en posar límits quan envaeixen el nostre espai?

En cas que et sentis identificat amb alguna d’aquestes reflexions i tinguis ganes de fer alguna cosa amb tot això, és important que sàpigues que no tot són males notícies.

Existeix la possibilitat de realitzar un bon procés terapèutic per poder reparar aquestes finestres que et van trencar i que en la actualitat estan condicionant negativament les teves relacions humanes. Amb un bon procés i un acompanyament terapèutic respectuós, és possible poder reparar aquelles finestres que fa temps que estan trencades.

BIBLIOGRAFIA

• Treball publicat per Daniel Eskibel amb el títol: El delito es mayor en las zonas descuidadas, sucias y maltratadas.

• Article publicat a la web: www.narapsicologia.es