És bona la ràbia del meu fill?

Al meu bon amic Salvador Carreras -mentor i company de formació de l’Escola d´Integració Psico-Corporal- li han publicat recentment El conte de les emocions, un llibre molt recomanable per compartir en família.

L’Anna Alegria, en Pere Por, en Rafa Ràbia i la Teresa Tristesa, acompanyats per la Llum de la consciència, ens parlen en primera persona de la importància de les emocions. Ens expliquen d’una manera fàcil quina és la seva funció, deixant-nos veure que les emocions exerceixen com a la intel·ligència més primària dels humans davant de les situacions quotidianes de la vida.

L'emoció de l’alegria, apareix quan tot va bé, com a resultat de sentir una necessitat coberta. Seria com quan un nadó té gana i rep el pit de la mare sense que ho hagi de demanar. Si la situació no es satisfactòria, de forma instintiva apareixen les emocions de la ràbia o la por per mirar de resoldre la situació. Si s’aconsegueix, l’alegria torna a aparèixer, en aquest cas, posant en valor l’autoestima d’haver aconseguit alguna cosa per un mateix. Però si l’acció és frustrada i ni amb la ràbia o por aconseguim satisfer la necessitat, es posa en funcionament com a últim recurs l’emoció de la tristesa, per mirar de gestionar una frustració.

Si les emocions que senten les criatures al llarg del seu creixement són ben acompanyades i respectades pels pares es crea un registre molt positiu i saludable. Això genera un bon equilibri psíquic, físic i emocional, molt beneficiós per al seu desenvolupament. Si aquestes no son ben rebudes o acompanyades, començarem a crear distorsions, que d’adults ens faran activar reaccions emocionals referides a situacions de la infància. Aquestes normalment no tindran res a veure amb el present, sense que nosaltres en siguem conscients.

Totes les criatures d´aquest món al néixer posen en marxa els seus impulsos. Els impulsos són accions que es manifesten a través de les necessitats i la necessitat és la manifestació de l’instint. Si l’impuls de la criatura no està satisfet, llavors és converteix en emoció. Si aquesta acció és frustrada sortirà la reacció emocional.

Entre la frustració i l’emoció hi ha força patiment. Hem de subratllar que les emocions són expressions i nosaltres tenim 4 emocions principals: l’alegria, la por, la tristesa i l’agressivitat.

En resum, aquestes són les quatre emocions principals:

• L’alegria és l’emoció que expressa la satisfacció per resoldre positivament una necessitat. És important saber diferenciar entre la alegria i la eufòria, ja que aquesta última està més relacionada a un estat alterat de la consciència.

• La ràbia o agressivitat, que no és sinònim de violència o destrucció, serveix per fer defensar el que és nostre i fer-nos presents.

• La por és una bona eina o recurs per resoldre un problema atacant o fugint.

• La tristesa serveix per processar i fer circular la frustració d’una necessitat no coberta, i amb ella es possible obtenir consol.

És molt necessari processar la frustració amb la criatura, ja que a la vida hi ha certes circumstàncies que no surten com un voldria. Els pares han de consolar i acompanyar l’emoció de tristesa que va sentint el seu fill o filla.

El millor per la criatura al llarg del seu creixement és que els seus pares li puguin transmetre més satisfaccions que frustracions. Transmetre moltes més frustracions no seria gens bo pel creixement psíquic de l’infant.

Quines són les nostres necessitats?

- Ser benvingut

- Ser reconegut com a fill o filla pels nostres pares

- Estar ben atès

Segons la piràmide de Maslow, teoria psicològica proposada pel psicòleg humanista Abraham Maslow sobre les necessitats humanes, es divideix en cinc grups:

1. Necessitats fisiològiques

2. Necessitats de seguretat

3. Necessitats d’afiliació

4. Necessitat de reconeixement

5. Necessitat d’autorealització

Les tres últimes són més secundaries però en aquest article vull destacar les dues primeres que són les més bàsiques:

1. Necessitats fisiològiques: necessitat de respirar, de menjar, de dormir, de refugi

2. Necessitats de seguretat: estabilitat, protecció, seguretat personal

Però la necessitat més important és la de ser sentit. Si això és així, la resta va funcionant de forma fluida i natural.

Com ho experimento com a fill?

Si de ben petit em trobo en un estat de calma i tranquil·litat, o sigui en un estat positiu, és perquè les meves necessitats estan permanentment cobertes. Si de nen estic ben tractat a nivell afectiu, obtindré molta confiança. Hem de notar que els nostres pares ens estimen incondicionalment.

Si les nostres necessitats reiteradament no estan cobertes, com les puc experimentar?

El meu sistema nerviós està en alerta, vigilància, crispació i de petit puc tenir malsons. Si a mi m’han abandonat, puc sentir angoixa, soledat i desesperació. Si les nostres necessitats instintives haguessin estat majoritàriament cobertes, d’adults sentiríem la ràbia i la por només quan realment estiguessin justificades.

Malauradament, com que hi ha tanta confusió sobre l’emoció que sentim, sembla que l’única manera de sentir en aquesta societat és a través de l’excitació.

Comparteixo un apartat del llibre L’art d’estimar d’ Erich Fromm:

“La llet és el símbol del primer aspecte de l’amor, el de cura i afirmació. La mel simbolitza la dolçor de la vida, l’amor per ella i la felicitat d’estar viu. La majoria de les mares estan capacitades per donar llet, però només unes quantes poden donar mel també. Per estar en aquestes condicions de donar mel, una mare ha de ser no només una bona mare, sinó una persona feliç, i no són moltes les que arriben a aconseguir aquesta fita”.

BIBLIOGRAFIA

• El conte de les emocions per Salvador Carreras

• LLibre: L'art d'estimar per Erich Fromm

• Article escrit a la Vanguardia per Beatriz Benéitez Burgada el 06/03/2022 amb el títol: Pirámide de Maslow:¿hasta qué punto tienes cubiertas tus necesidades como humano?