La paradoxa de Stockdale. De que ens serveix l'excès d'optimisme?

La paradoxa de Stockdale és un concepte que fa referència al vicealmirall i aviador nord americà James Stockdale, de la Marina dels Estats Units, presoner de batalla durant la guerra de Vietnam (1955-1975). Aquest concepte va ser creat i desenvolupat per Jim Collins en el seu llibre Good to Great (2001, Ed.Reverté), gràcies a l’entrevista que va poder realitzar l’escriptor i assessor de Colorado al propi oficial naval de major rang capturat durant la guerra del Vietnam.

La història comença el 9 de setembre de 1965: l’almirall James Stockdale volava amb el seu A-4 Skyhawk sobre el cel  nordvietnamita quan va sortir disparat del seu avió, ja que havia sigut atacat i bombardejat per foc enemic. Automàticament es va llençar en paracaigudes per salvar la seva vida: va caure en territori hostil, on va ser capturat només trepitjar terra per les forces de Vietcong (Front Nacional d'Alliberació de Vietnam) i va ser traslladat a la presó de Hoa Lo, batejada sarcàsticament  Hanoi Hilton.

James Stockdale va estar retingut com a presoner de guerra gairebé set anys i mig. De manera clandestina va ser un dels principals líders i organitzadors de la resistència dels presos. Va establir un sistema de comunicació secret entre els companys capturats. Va estar sotmès a freqüents tortures, com l’aïllament absolut durant quatre anys, i un brutal maltracte psíquic i físic,  amb la constant incertesa de no poder sobreviure a tant martiri. James Stockdale, inspirat en els ensenyaments del filòsof Epicteto i del Estoïcisme gràcies al seu professor Phil Rhinelander quan era estudiant de Stanford, va demostrar  tenir una capacitat de resiliència i resistència sobrenatural per poder sobreviure aquell infern. Finalment va ser alliberat com a presoner de guerra el 12 de febrer de 1973, durant l’operació Homecoming (Retorn a casa), que va fer tornar 591 presoners retinguts a Vietnam del Nord, posant fi a la participació dels Estats Units a la Guerra del Vietnam.

James Stockdale, condecorat amb una medalla d’or, va perdre la vida el 5 de juliol de 2005 a la seva casa de Coronado (California). Tenia 81 anys i feia molt de temps que estava lluitant contra l’Alzheimer, malaltia que patia.

Malauradament, aquest tipus de presons com la de Hoa Lo, amb aquestes pràctiques tan sàdiques, han existit des de fa molts anys i segueixen presents en l’actualitat per tot el món, com la presó d’alta seguretat nordamericana de Guantánamo, ubicada a l’illa de Cuba. En l’actualitat moltes  organitzacions de defensa dels drets humans estan demanant al actual govern demòcrata de Joe Biden el seu imminent tancament.

Què vol compartir Stockdale d'aquesta experiència?

El nostre protagonista va compartir a una entrevista realitzada per Jim Collins que els presos que van perdre primer la vida és perquè tenien la creença de que serien alliberats ràpidament. Eren molt optimistes i es mentien a ells mateixos pensant que aquelles circumstàncies tan dramàtiques acabarien ràpidament. Per exemple deien: “Estic segur que per Nadal estarem tots fora d’aquí”. I arribava Nadal i no era veritat.

I així cada any successivament, fins que no podien aguantar tantes desil·lusions i acabaven perdent la vida, deprimits i amb el cor trencat.

Stockdale compartia la importància de no confondre la fe amb la victòria final. Per a ell era primordial mantenir la disciplina per enfrontar-se a la crua realitat present. Destacava la necessitat de mantenir l’esperança, però amb el realisme de confrontar els fets actuals amb una bona mentalitat per no acabar desesperat.

La paradoxa de Stockdale ens diu que tan l’excés d’optimisme com el pessimisme ens poden portar a experimentar angoixa, frustració i desesperació. El més important és mantenir l’equilibri entre el realisme i l’optimisme i no viure en una fantasia o fora de la realitat, sinó en ser conscients del que està passant i enfrontar el dia a dia pensant que finalment pot haver una bona sortida. Moltes vegades ens capfiquem en negar la realitat per evitar sentir emocions com la por i la tristesa, que en moltes ocasions ens costen de sostenir. El millor que podem fer és estar amb elles, acceptar-les i traspassar-les per connectar amb nosaltres mateixos. Sentir que tenim el dret d'estar malament i demanar ajuda a un professional si ho considerem necessari. Evitar i negar el que sentim no farà marxar màgicament els nostres problemes ni la realitat de la nostra societat.

BIBLIOGRAFIA

• Article publicat a www.semana.es per Tamara Izquierdo amb el títol: La paradoja Stockdale o cómo el exceso de optimismo puede llegar a ser peligroso.

• Article publicat a www.xaviroca.com amb el títol: La paradoja de Stockdale

• Article publicat a www.stanfordmag.org amb el títol: Prisionero de guerra desafiante