Bertha Pappenheim, la pacient "zero"

En aquest article em ve molt de gust compartir l’apassionant i força desconeguda història de Bertha Pappenheim, activista feminista jueva de nacionalitat austriaca.

La nostra protagonista va néixer el 27 de febrer de 1859 a la ciutat de Viena i va ser educada per una família jueva ortodoxa de classe mitja alta. En el transcurs de la seva vida va destacar per ser defensora i pionera dels drets de la dona i la infància. És important destacar que Bertha és molt coneguda en el camp de la Psicologia per ser la primera pacient oficial de la Psicoanàlisi, coneguda per a moltes persones del gremi amb el pseudònim de Anna 0.

El cas d'Anna 0

Ens trobem al 1880 amb el metge, psicòleg i fisiòleg Josef Breuer, especialista en Hipnosi clínica i Histèria. Un bon dia li arribà el cas d’una noia jove de 21 anys, diagnosticada d’Histèria (patologia nerviosa caracteritzada per una varietat de símptomes crònics que afectava més a dones de l’època).

Bertha Pappenheim era una noia molt Intel·ligent i culta i en aquella època cuidava del seu pare que patia complicacions pulmonars d’origen tuberculós. Quan va arribar a la consulta de Breuer presentava un conjunt de símptomes sorprenents com: una greu afecció del llenguatge, una afàsia molt particular que li dificultava parlar, llegir i escriure l’alemany (la seva llengua materna). Quan feia les sessions substituïa l’idioma parlant l’anglès i comprenent el francès i l’italià. Patia paràlisi parcial de braços i cames, sordesa, problemes greus de vista i estrabisme ocular, al·lucinacions, mutisme, intensa anorèxia i una tos compulsiva més aviat nerviosa.

Joseph Breuer visitava  la seva pacient diàriament i va batejar aquesta historia clínica amb el pseudònim: El cas d’Anna O. En aquella època el doctor Breuer tenia un aprenent que treballava al seu costat, ni més ni menys que el  pare de la Psicoanàlisi, Sigmund Freud.

Com a especialista en Hipnosi, la pacient va començar a ser tractada amb aquesta tècnica, però només obtenia per part d’ella al·lucinacions i respostes sense cap sentit. Al veure que aquest plantejament no funcionava, va canviar de manera intuïtiva la estratègia i va utilitzar un nou recurs perquè Bertha expressès lliurement tot el que li passava pel cap. Aquesta nova tècnica es va anomenar Associació lliure, que consistia en expressar tots els pensaments que et venen a la ment de forma espontània a partir d’un element o paraula determinada.

Amb aquesta nova manera de fer, Bertha podia parlar dels seus somnis, de les seves al·lucinacions, i poc a poc els seus símptomes s’alleujaven, ja que podia trobar sentit a tot allò que li passava. Ella va començar a anomenar aquestes sessions “Neteja de xemeneia” i la cura a través de la parla. En el transcurs del seu procés, el seu pare va perdre la vida i ella va patir una recaiguda emocionalment forta amb intents de suïcidi.

En els seus Estudis sobre la Histèria -publicat entre el 1893-1895- Joseph Breuer i Sigmund Freud van anomenar aquesta forma de treball Mètode catàrtic.

La nostra protagonista Bertha Pappenheim experimentava la catarsi a cada sessió, descarregant l’energia de les seves emocions reprimides, sent per a ella un procés que li servia per alleugerir tots els seus conflictes interns.

Durant el procés, Bertha Pappenheim es va enamorar del doctor Breuer i ell d’ella, creant-se una forta dependència emocional entre els dos. Joseph Breuer- que, per cert, estava casat- va voler tancar aquesta relació pacient-terapeuta amb el perill de realitzar una molt mala praxis, gens sana per la seva pacient.

Sigmund Freud va definir aquesta situació com a “transferència” i “contratransferència” com a concepte terapèutic, ja que era evident el desig sexual que hi havia en el fons de la relació.

Abans d’estar atesa pel doctor Breuer, al llarg de dos anys, Bertha Pappenheim va estar internada en alguns centres psiquiàtrics. Un cop va acabar el seu procés amb el doctor Breuer, malauradament va haver de tornar a ingressar. Tot i tenir aquestes grans dificultats, es va dedicar amb determinació a l’activisme social.

L'activisme de Bertha Pappenheim

Al 1895 es va fer càrrec de l’Orfenat jueu de Frankfurt i va fundar la Lliga de les dones jueves perquè poguessin rebre estudis acadèmics amb garanties. Compromesa amb l’emancipació de les dones, el 1899 va traduir a l’alemany La Reivindicació del dret de les dones, escrit el 1872 per l’escriptora y filósofa Mary Wollstonecraft.

Gràcies al seu treball social, es va posar en contacte amb dones jueves, que vivien en zones molt pobres de l’Europa Oriental, víctimes de la prostitució forçada per falta d’educació i de dificultats econòmiques.

Una de les últimes grans aportacions de la seva vida va ser cap el 1907 quan va buscar una casa per ser destinada a dones jueves solteres, embarassades i mares solteres, oferint una educació i un espai de protecció per a elles, amb la intenció de crear un bon sentit de comunitat i una bona criança pels fills.

La nostra protagonista va perdre la vida per causa d’un càncer el 28 de maig de 1936 a Neu-Isenburg, on descansa amb la seva mare al cementiri jueu de Frankfurt.

Per finalitzar, vull acabar amb una afirmació de Bertha Pappenheim que defineix la seva reivindicació davant les dones vulnerables i els infants:

“El silenci pot ser un pecat mortal”

BIBLIOGRAFIA

• Article publicat a Heroínas.net el 28/5/2019 amb el titol: Bertha Pappenheim defensora y pionera de los derechos de la mujer y la infancia

• Article publicai Radio Fórmula.mx amb el titol: Brtha Pappenheim: el misterioso caso que inspiró a Freud y debe repensarse

• Article publicat a Psicología y Mente el 23/7/2017 amb el titol: El "caso de Anna O" y Sigmund Freud

• Treball publicat per Guillermo Delahanty amb el titol: Bertha Pappenheim: cura de conservación, sociabilidad de la soledad