L'entorn més amable ens fa més bonobos?

Sabíeu que fins l’any 1928 els ximpanzés i els bonobos, els nostres parents evolutius més propers, estaven considerats una sola espècie?

Què compartim els humans amb els bonobos i ximpanzés?

La comunitat científica ha invertit i segueix invertint força temps i molt d’interès en estudiar el seu comportament perquè son els únics supervivents de la nostra branca evolutiva: compartim amb els ximpanzés i els bonobos més del 98% dels nostres gens. Tenim en comú el nostre avi evolutiu, que va viure fa uns sis o set milions d'anys. Per això són considerats els nostres cosins germans més propers, ja que coincidim amb el mateix ancestre evolutiu. Això fa que siguin els candidats perfectes per ajudar a reconstruir la nostra branca humana.

Seguint les petjades dels bonobos

L’any 1928 el zoòleg alemany Ernest Schway estudiant un crani d’un jove bonobo preservat en el Museu Tervuren de Brussel·les va arribar a la conclusió de que hi havia certes diferències respecte al crani d’un ximpanzé.

Cinc anys més tard, l’any 1932, després d´un estudi més profund realitzat pel nord americà Harold Coolidge, els va descriure com una subespècie anomenada popularment “ximpanzé pigmeu”. Aquesta espècie era anatòmicament més menuda, de extremitats més llargues i esveltes i de pèl més fosc.I amb trets facials més marcats i menys musculosos que els seus germans ximpanzés.

Però no va ser fins l'any 1954 quan van ser batejats amb el nom de “bonobos” pels zoòlegs alemanys Eduard Paul Tratz i Henrinz Heck. Ells van ser els pioners en l’estudi de les diferències entre ximpanzés i bonobos, realitzades en el Zoològic Hellabrunn de la ciutat de Munich.

Fins aquest moment l’estudi del bonobo s’havia realitzat sempre en captiveri, ja que la seva zona geogràfica de la República Democràtica del Congo era una zona inestable a causa dels conflictes bèl·lics que és produïen en el país. Això limitava que els científics poguessin entrar amb garanties a la seva àrea per poder estudiar el seu comportament i treure les respectives conclusions, sense que la integritat física dels investigadors perillés.

En aquest punt de l’article m'agradaria destacar al pare de la Paleoantropologia Louis Leaky, un científic prolífic molt interessat en els estudis dels grans simis com aproximació a l'evolució humana. El seu prestigi i els seus contactes a la National Geographic Society i la Fundació Wilkie li van facilitar una subvenció econòmica per seguir amb les seves investigacions. Amb aquesta ajuda econòmica va poder enviar a les primatòlogues Jane Goodall a estudiar els ximpanzés de Gombe Tanzania, Dian Fossey a analitzar els goril·les a les muntanyes de Ruanda i Biruté Galdikas a Sarawak de Indonesia per observar els orangutans en els seu hàbitat natural. Les tres van ser anomenades afectuosament els “Àngels de Leakey” o las “Trimates”.

Hi havia una quarta dona, Toni Jackman, que estava destinada a estudiar els bonobos, però amb la mort de Louis Leaky l’any 1972 per una insuficiència cardíaca, no es va poder tirar endavant el projecte, ja que es van quedar sense finançament.

A finals dels anys 80 van sortir a la llum les destacades investigacions del prestigiós primatòleg holandès Frans de Waal, especialitzat en Psicologia i Etologia. Ell era professor de la Universitat Emory de Atlanta (EE UU) i director d’un centre dedicat a la seva investigació. Els resultats del considerat millor coneixedor dels bonobos van ser fascinants i es van publicar en un dels seus llibres: Los bonobos y los diez mandamientos. En busca de la ética entre los primates”.(Ed.Tusquets)

Bonobos i ximpanzés, dos mons molt diferents

A trets molt generals, els resultats dels estudis diuen que el temperament del ximpanzé és més agressiu i el del bonobo més afectuós i amable.

Aprofundint una mica més amb la vida dels bonobos s'ha comprovat, gràcies a les investigacions, que perceben una convivència molt pacifica amb el grup. Viuen en societats governades per les aliances entre femelles, donant un valor molt important al joc i a la pràctica del sexe. Són altament intel·ligents, sociables i compassius i mantenen vincles molt forts entre els més adults, els més joves i els més petits del grup.

Vull destacar certes diferències de comportament entre ximpanzés i bonobos:

• Les jerarquies: En els ximpanzés són rígides, en els bonobos són fluides i canviants.

• Les coalicions: En els ximpanzés estan organitzades pels mascles, en els bonobos per les femelles.

• La caça: En el cas dels ximpanzés mengen vegetals, però també mengen carn i això fa que siguin bons caçadors; en canvi els bonobos són vegetarians i no depenen de la caça per sobreviure.

• L’agressivitat: En els ximpanzés és més evident. Poden practicar el infanticidi, provocant guerres entre altres bandes. Són violents entre ells mateixos i els mascles sotmeten sovint a les femelles. En canvi, els bonobos no són territorials com els ximpanzés, es fan ràpidament amics dels estranys, sent amistosos i pacífics.

• El joc: Els ximpanzés només l´utilitzen a la infància, en canvi els bonobos l´utilitzen al llarg de la vida com un element d’unió entre uns i altres.

• La tecnologia: És més utilitzada pels ximpanzés: creen i utilitzen eines; en canvi els bonobos són tecnològics però no depenen tant d’elles.

• El sexe: Els ximpanzés només el realitzen per reproduir-se, en canvi els bonobos el practiquen en múltiples contextos, des d’un estrès molt alt i també des d’un lloc molt més relaxat, però sobretot el realitzen per prevenir conflictes i fer les paus.

M’agradaria compartir una frase de Frans de Waal de com resolen els primats el conflictes:

“Los unos (ximpanzés) resuelven los problemas del sexo con poder.

Los otros (bonobos) resuelven los problemas de poder con el sexo”.

Per què hi ha tantes diferències entre ximpanzés i bonobos?

A dia d’avui es segueix investigant, però hi ha certes hipòtesis que parlen del perquè de les possibles diferències de comportament entre ximpanzés i bonobos. Una d'elles ens diu que fa un milió i mig d’anys, compartien la mateixa àrea geogràfica de la República Democràtica del Congo fins que es va formar el riu Congo. Degut a aquestes circumstàncies van quedar dividits en dos zones separades pel mateix riu. A partir d'aquí van evolucionar per separat. Els ximpanzés es trobaven al nord i a l’est del gran riu, a les selves del Congo, mentre que els bonobos es trobaven al sud del riu Congo, a les selves del Gabón, en un hàbitat de bosc equatorial i molt més humit.

A partir d’aquí una de les possibles hipòtesis diu que els ximpanzés compartien territori amb els goril·les i generaven gran competència per trobar aliment per assegurar la seva supervivència. D'aquí podríem entendre el seu comportament més agressiu, ja que les dues espècies comparteixen el mateix gust per les plantes herbàcies.

També s'ha comprovat que els boscos on fan vida els bonobos són molt rics en vegetació i tenen més fruites, ja que es situen en el tròpic i poden obtenir fruita tot l'any. Això permet que les femelles tinguin més recursos per alimentar les seves cries, importantíssim pels bonobos per evitar l’infanticidi. Les femelles volen protegir a tota costa la vida del seu infant i la de les següents generacions i gràcies a aquestes bones condicions geogràfiques les femelles poden mantenir la pau.

A la societat bonoba predominen les cohesions entre femelles. Això no vol dir que hi hagi jerarquia, però són molt fluides. El més important per elles és mantenir les bones relacions, ja que és el que més els hi preocupa per la seva evolució. Donen molta importància a les relacions amb els seus fills. La seva societat té una perspectiva a llarg termini on els mascles desenvolupen un paper fonamental en la vigilància i la defensa del grup.

L'empatia no és exclusiva dels humans

Què és l’empatia? La capacitat de sentir i comprendre als que ens envolten i estar en contacte amb els seus sentiments.

Fa temps es deia que els animals eren insensibles al dolor dels altres i que només els humans érem capaços d’empatitzar i posar-nos en el lloc de l’altre i que la bondat era una característica exclusiva dels humans. Aquesta idea no té cap sentit, ja que l’empatia es va començar a formar fa més de 100 milions d’anys, molt abans de l’aparició de l’homo sapiens.

Seguint amb els primats, s'ha comprovat que el cervell humà té exactament les mateixes parts que el cervell d’un ximpanzé o d’un bonobo. El seu disseny és exactament el mateix. La única diferència és el tamany. El gran factor diferencial del nostre cervell és el nostre procés cognitiu, tan complex com la famosa “consciència”, però no l’empatia.

S'ha comprovat que animals com els primats, els elefants i els dofins tenen la capacitat d’empatitzar perquè són mamífers que imiten el moviment, per això sincronitzen empàticament amb l’altre.

L’única diferència que tenim respecte a ells és que nosaltres hem afegit el llenguatge i la tecnologia i això ens fa molt més complexes, però el llenguatge corporal és exactament el mateix que utilitza un primat.

Aquesta part de l’article està extreta d’una entrevista realitzada al Primatòleg Frans de Waal per Eduard Punset al programa Redes.

Per acabar m’agradaria compartir una frase de la primatòloga experta en bonobos Isabel Behncke:

“Els bonobos representen la intel·ligència emocional. Els ximpanzés la intel·ligència tecnològica”.

BIBLIOGRAFIA

• Article escrit a Crónicas de Fauna el 23/09/22 amb el títol: Los bonobos: dale una oportunidad a la paz.

• Entrevista realitzada a Frans de Waal per Eduard Punset en el programa Redes.

• Entrevista realitzada a Isabel Behncke per Eduard Punset en el programa Redes.

• Article escrit bbvopenmind.com el 29/09/2017 amb el títol: Louis Leakey y las memorias de África de la evolución humana.