Ara sí, ja sóc Terapeuta d'Integració Psico-corporal

FINALITZACIÓ DE LA FORMACIÓ A L'ESCOLA D'INTEGRACIÓ PSICO-CORPORAL (ETIP)

L’inici de l’aventura va començar l’any 2015.Després de set anys de preparació com a terapeuta d’Integració Psico-Corporal del Grup Vuit, la formació ha arribat a la seva fi!

Els passats dies 8 i 9 de maig de 2021 va tenir lloc l’últim seminari del meu grup a l’Escola ETIP de Barcelona.

Durant el transcurs de tots aquests anys de formació han passat moltes coses i de molta importància. En el meu relat veureu que he viscut moments molt bons i moments complicats que en ocasions se m’han fet difícils de sostenir. Podria destacar molts fets però comparteixo amb vosaltres els que més m’han afectat o senzillament els que he considerat més significatius per mi. La malaltia d’en Marc Costa, creador i director de l’Escola ETIP, va ser un cop molt dur, difícil d’acceptar i de digerir al mateix temps. A conseqüència del seu mal estat de salut, en Marc es va veure abocat a deixar de seguir impartint els coneixements que estaven previstos fins al moment. Personalment em va costar molt de percebre i creure que la seva malaltia estaba tan avançada com per no poder acabar la formació.

Tot el que va passar a partir d’aquell moment ho vaig viure malament, em va deixar amb una sensació molt trista per l’estima que tenia cap en Marc. Després d’anar paint tot el que estava passant, vaig poder fer tot un procés d’acceptació, on vaig arribar a la conclusió que els éssers humans són molt fràgils davant la salut física i mental.

A partir d’aquell moment l’escola va quedar en una situació d’incertesa amb l’absència d’en Marc, que fins aleshores era el director i professor i al mateix temps s’encarregava d’impartir la majoria de matèries que teniem. Amb aproximadament mitja formació per acabar, el temps anava passant i en aquell moment el futur de l’Escola no estava gens clar.

Personalment em va costar molt sostenir aquella situació d’incertesa, ja que tenia moltes expectatives d’arribar a ser terapeuta en un futur no tan llunyà. Finalment, i després d’un període llarg d’aturada,l’Agustín Rodríguez, terapeuta de l’Escola i professor fins a aquell moment de la matèria que ell mateix impartia,’Anatomia (CRC), es va comprometre amb el grup a donar la resta de matèria que ens faltava. Així podriem finalitzar la formació amb garanties d’obtenir tots els coneixements teòrics i metodològics per ser terapeutes. Vaig agrair moltíssim que l’ Agustín es fes càrrec del grup. D’aquesta manera recuperava la il·lusió de finalitzar els estudis que em portarien a dedicar-me a exercir finalment l’ofici.

Semblava que tot tornava a la calma i estàvem ben encarats per seguir adquirint els coneixements previstos en el programa d’estudis. El nou calendari establert per l’ Agustín es complia dins les dates previstes. Desgraciadament, la maleïda pandèmia del Covid-19 va entrar a les nostres vides i d’això no explicaré res que no sapigueu...

Després d’explicar totes aquestes circumstàncies que en principi no estaven previstes, he comprovat que la vida moltes vegades et posa molt a prova. Finalment, deixant enrere episodis tristos, s’ha pogut finalitzar la formació. En aquest camí també vull destacar que m’han passat coses molt boniques. He conegut a grans persones, destacant sobretot als meus companys de formació, amb alguns dels quals he establert una bonica amistat fora de l’escola. No em vull oblidar d’agrair els coneixements adquirits gràcies als dos grans mestres que he tingut al llarg d’aquests anys de formació: en Marc Costa i l’Agustín Rodríguez. I de tots els terapeutes que han treballat com a assistents en els seminaris. També al meu terapeuta personal, l’Albert Mena, que m’ha acompanyat incondicionalment en tot aquest camí! I a la Núria, la meva parella i companya de viatge, per transmetre’ m amor, energia i força i creure en mi en tot moment.

Vull donar les gràcies també a en Salva, amic i company d’escola i alhora el meu mentor per crear aquesta pàgina web i animar-me a escriure articles, com aquest pel bloc.

I per últim agraïr als meus dos grans amics, Martí i Neus, als que sento com sempre molt a prop meu.

Per finalitzar voldria compartir que l’Escola ETIP afortunadament continua activa i seguirà formant futurs terapeutes!